Aquesta entrada és fruit d’una conversa via twitter amb un jove que es defineix com a ‘identitari’ (més aviat et considero un totalitari) i em va dir que als mitjans de comunicació últimament s’amaga la nacionalitat d’aquells que ha comès un delicte, jo li vaig dir que no i aquest individu (no té connotacions pejoratives, no us flipeu) em va titllar de mentidera, cosa que m’emprenya molt (ho he agafat de me mare això de no tolerar que em diguin mentidera, ho sento).

Sí, estic perdent el meu temps per demostrar-te que els mitjans de comunicació tenen un caire xenòfob i cada cop es veu més. No tergiverseu la  voluntat del meu post, l’objectiu principal és demostrar a partir del recull de moltes notícies que no s’amaga per res del món, la procedència del subjecte a delinquir, i no pas         que els immigrats o ‘descendents d’ells’ (què lleig sona) som uns delinqüents que hem vingut a robar tal i com us ho està venent la premsa sensacionalista.

Et posaré les dates de cada notícia, per si et fa pal mirar-les, no em diguis després que són notícies de fa anys, són relativament molt recents.

http://www.mediterraneodigital.com/inmigracion/ultimas-noticias-inmigracion/969-una-anciana-de-92-años,-ingresada-en-salt-tras-ser-tirada-al-suelo-por-dos-menores-de-nacionalidad-marroquí.html

Aquesta va ser publicada el 14 de juny, fa res. Només heu de clicar a la pestanya immigració i veure els tipus de notícies que pengen. Primer de tot, ja només en el títol de la notícia inclou la seva nacionalitat i a la notícia es subratlla dos cops l’origen d’aquests dos nens, qui parlava d’encobriment? Sobretot és notícia que un d’ells hagi adquirit la nacionalitat espanyola. Tingues en compte una cosa, el què han fet, tots sabem que està mal, però oblidem el delicte causat i en la pobra dona que ho ha patit i únicament se centra en els dos nens. A més si t’hi fixes, la foto no és ni ella, si t’hi fixes, a la cara de l’àvia hi ha una marca d’aigua (123 RF), per tant, l’àvia de la foto, no és ni ella, per tant permeteu-me que dubti si aquesta notícia vertaderament certa, perquè si la busqueu per internet ni hi és. Per no tenir, no té ni peu de foto.

 

http://www.lne.es/gijon/2013/06/11/arrestado-marroqui-robar-telefono-movil/1425743.html

Aquesta és de l’11 de juny. Et posarà content  a tu, han detingut un marroquí per robar un mòbil! Et posa content que la notícia et digui que es tracta d’un marroquí? Suposo que sí, però preferiria que t’alegrés que s’ha detingut a algú que ha provocat un furt, perquè recorda, no només els immigrants són dolents. Crec, que el partit amb el qual simpatitzes (he dit crec, per tant no és una afirmació absoluta), un regidor de  PxC també roba. Et deixo l’enllaç perquè treguis les teves pròpies conclusions: no ho faré jo per tu:

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/29180

 

http://www.alertadigital.com/2013/05/12/italia-un-inmigrante-ilegal-africano-mata-a-una-persona-y-hiere-a-otras-cuatro-con-un-pico/

I et deixo una última notícia, no perdré tot el meu matí, coses millors tinc a fer durant aquest matí de sol i optimisme. Aquesta notícia, és del 12 de maig. Normalment no se sol revelar la identitat de l’autor del delicte, en aquest cas, sí. M’ho pots justificar? I ja el mateix titular ens diu que aquest home és il·legal i prové de l’Àfrica i aquesta dada perdura durant tota la notícia, no cal que te la comenti.

No vull que canviïs la teva ideologia, no ho intentaré, només et demano que abans de parlar del col·lectiu del qual formo part, et rentis la boca amb sabó i ho facis amb fonaments.Sé que no li prestaràs atenció, tampoc ho intento, però, ara atreveix-te a dir-me mentidera.

La democràcia desapareix quan les institucions agredeixen el poble.

Aquest matí, m'ha llevat el despertador i abans de posar-me a estudiar civil, he començat a rumiar sobre moltes coses (no us explicaré què he cardat avui, espereu cony), i en un dels meus pensaments he pensat: Jai, l'aigua a pressió no talla? I ho he relacionat a Turquia i he parat a pensar en la nova joguina d'en Manel Prat, sí, exacte la furgo aquella amb pistoleta d'aigua a pressió (que no va pas fluixa) i seguidament m'he passat mig matí llegint coses sobre aquella merda de pistola. https://www.youtube.com/watch?v=agI2AZdvsB4&feature=player_embedded
 Si no n'esteu al corrent en les manifestacions considerades 'violentes' (a mi tampoc m'ha quedat clar quan es titllen de violentes i quan no) els gossos d'aquell home trauran el canó d'aigua, però sabeu què? També tenen la capacitat de fer-nos perdre un ull, com a molta altra gent que li ha passat, però, amb bales de goma. Ens volen treure els ulls perquè no veiem que ens tracten com a rates, que fins i tot les del metro viuen millors que nosaltres. Perquè temo que la velocitat a la que surti l'aigua no serà pas, perquè ens remulli una mica a l'estiu.

Com aquí, en aquest país (decidiu vosaltres d'on us sentiu, jo no ho faré pas), tendim a copiar les democràcies europees, cosa que no veig malament, no he trobat a cap país democràtic on s'utilitzés els canons d'aigua (però ens casos excepcionals s'utilitza el gas pimienta (gas-lacrimògen?), cosa que tampoc trobo bé), a Grècia si que s'han utilitzat i semblants.

A mi a l’escola em van ensenyar que la policia i tot allò que comporta la seguretat, existia, per protegir-nos, per fer-nos sentir segurs, que vetllaven per a una bona convivència... i recordeu quan de petites us amagàveu darrere de les faldilles de la mare per la policia i ella us deia que no passava res, que eren bons? Doncs si les coses segueixen així, què li hauré de dir al meu fill? Que no podrem anar a certs llocs per què sinó ens picaran? Per què molestem als seus caps? També el considerareu violent?

Però sabeu què és el que no entendré mai? Que si tenim un Govern, que en teoria ens representa (verticalment) i tota la pesca, per què no fa cas a les nostres peticions? Per què quan ens manifestem i els diem que no ens agraden les seves maneres de fer , en comptes d'escoltar-nos, ens volen acallar? La democràcia no començava pel poble? Polítics, recordeu que el poder és nostre i vosaltres ciutadans, que el govern, d'una manera o altra, el formem  nosaltres. Bona nit!

PD: Sé que dic massa paraulotes, tot acabarà quan acabi exàmens.

L'única solució als nostres problemes? O la millor?

Com deveu suposar (si em llegeix algú més que jo mateixa) ahir a la nit un programa de TV3, Sense ficció emetia un reportatge amb el nom de: Hola Europa! Al principi em va caure simpàtic, un bon inici, una bona sintonia, fins i tot a me mare que no li preocupa gaire el tema de la independència li va agradar... però trobo una anomalia i literalment, agafo paper i boli per apuntar coses que em sorprenen molt i fan que el meu cap comenci a rutllar i a engegar antenes. Tot s'inicia amb, si encara ho recordeu,  la veueta de la TV, que comença a anunciar cognoms de polítics i presidents que ha tingut aquest país (Catalunya), però ep! a l'actual a més del seu cognom també li han dit el nom! Això és un tracte de preferència? Vull pensar que és perquè 'Mas' era massa curt i quedava millor Artur Mas, i no pas per donar la sensació que aquest home, que s'està intentant apropiar 'la voluntat d'un poble' , serà qui  ens porti la independència a casa, ni per recordar-nos que és el nostre president per sort o per desgràcia.

Tots sabem que la política d’un país ve condicionada pel sentiment nacional i el sentiment social.

Aquest documental tira molt pel sentiment nacional i escombra cap a casa (és obvi, jo també ho hagués fet), però ningú s’ha plantejat quin tipus d’estat volem? Alguns, com jo, que el nostre sentiment nacional és nul (cosa que no vol dir negatiu i alhora podem ser independentistes) trobem a faltar que es parli del tipus d’estat que volem, a mi personalment em determinaria molt per votar si vull la independència o no, alguns diran que primer la independència i després ja parlarem d’estat. Però de què ens val separar-nos d’un país on impera la corrupció i la estupidesa política, si aquí a casa nostra, també n’hi ha. El partit que ens governa té la seu embargada, o el cas Pallerols o el cas Palau o el cas de les ITV... i així molts més. La independència no ha de servir per tapar els nostres draps bruts, hi ha gent que no es pot pagar les matrícules a la universitat, que no pot pagar l’hipoteca, hi ha nens en risc d’exclusió social si no han estat exclosos i d’aquestes moltes més.

Volem un canvi d’estat, però no volem un estat qualsevol, un estat on imperi la partitocràcia ni l’oligarquia.

Ara mateix la ciutadania, el poble, nosaltres estem essent utilitzats per aquest joc polític,            quants cops hem sentit? La voluntat del poble català, el parlament ens representa i frases vàries? Representeu-nos en tots els àmbits si us plau, (http://www.ara.cat/politica/renda_garantida_de_ciutadania-renda_minima-pobresa-ICV-EUiA-CiU-ERC-Anna_Sole-Oriol_Amoros-Laura_Massana-David_Fernandez-CUP-Marisa_Xandri-CUP-PP_0_915508567.html si veieu aquest link ho entendre)si jo voto un partit que té l’e d’esquerres no entenc com es pot abstenir en una llei d’aquest caire i alhora presenti una moció i s’aprovi per garantir els serveis de llum, aigua i gas a famílies en risc d’exclusió . Però quan la ciutadania presenti la ILP, també us abstindreu o votareu a favor? No es pot dir que es comparteix el fons d’una cosa i abstenir-se. A l’igual que aprovar el tancament de certes escoles. És això el què m’està costant l’independència? És Espanya darrere de totes aquestes decisions? Si no us molleu, no us podeu queixar que el PSC no es mulli en l’àmbit nacional. Aquest tema és igual d’important que la independència, que ara mateix s’està utilitzant com a cortina, no vull saber què hagués passat si s’hagués abstingut un altre partit.

Recordo que aquest partit el vaig votar fa uns mesos i no me’n penedeixo, vull creure que és un fet puntual, però ara sí que m’ho rumiaria molt més (i vaig estar-m’hi molt de temps per veure a qui regalava el meu vot) a qui votaria. La independència no és la gran solució, la solució és fer un gir a les polítiques del país. Anem a un  ritme molt lent i se’ns ofereix la independència com l’única solució als nostres problemes. Vull acabar dient una cosa: ni los buenos son tan buenos, ni los malos son tan malos.

Desconocía que de un corte pudiese brotar tanto dolor. Aún no sabía porqué el impacto de tu mirada provocaba tal sufrimiento en sus ojos. Sus rodillas temblorosas decidieron no seguir y dormir en aquel doloroso suelo, el mismo en el cual cayó cuando tu orgullo la golpeó e impidió que jamás volviera a confiar en sí misma. No entendía porque su corazón se deshidrataba por momentos, le faltaban tus sonrisas que le dijeras que un nuevo día jamás comenzaría. Pero te fuiste tú y sin permiso te llevaste su felicidad. La agonía de tu caricias la mató. El amor asesina y la amistad traiciona. Ya no quiere recordar los lunes con sabor a ti, ni los domingos apestados de tu puta arrogancia.

Estem segurs que és racisme?

Avui sortirem de la tònica, no sé si és per convertir-me en una àtona o directament en un silenci de quatre temps. I també faré aquest post en català, més que res, perquè em vé de gust. Els qui realment em coneixeu, sabeu que  observo massa, xerro massa i dic poc i sempre sol semblar que no faig gaire cas de les actualitats socials. També si recordeu fa uns mesos, a l'agost del 2012 vaig penjar al facebook un estat sobre la meva emprenyada rabiossíssima en quant el 'racisme' i el tracte que rebia fins i tot havent nascut aquí (ara ho poso entre cometes, però després us explicaré que en penso d'aquest terme). Doncs des que sóc a Barcelona porto una antena intrínsecament connectada: Si, la mateixa, la xenofòbia/racisme. Però no parlo d'aquell racisme que està en apogeu (fomentat per partits d'extrema dreta que no els donaré publicitat al meu blog), parlo d'aquells comentaris de gent diguem que es cataloga com a 'no-racista', però sempre fan algun comentari d'aquest caire.

Un comentari, no te n'adones, però quan són: dos, tres, sis, vint-i-sis, penses: ep! Aquí passa quelcom i no mola... Últimament també és cert que han crescut els fronts per combatre aquesta 'lacra' de la societat, però s'ha de fer molt més a petita escala. 

Últimament als mitjans de comunicació veig que el nostre col·lectiu (no sóc immigrant, però si filla d'ells i vosaltres mateixos m'heu catalogat així sense permetre que em pugui sentir igual o més catalana per vosaltres pel fet de tenir la pell negra, paro que me'n vaig per on no toca)  està sent titllat de moltes coses amb el típics tòpics com els de: Venen i s'emporten les beques, la crisi és culpa seva, s'emporten els nostres diners als seus països, però sempre de manera subliminal. 

També cal dir que a mi se'm dóna molt bé això de boicotejar els canals de televisió. Recordo que fa uns mesos estava veient com quasi cada nit de diumenge un programa a Cuatro TV  que encara no sé si el fan, un programa que es deia Gitanos de palabra o alguna cosa semblant i de sobte sento que la veueta de la televisió diu: 'La unión entre familias gitanas busca mantener la pureza de su raza'. Encara no entenia com ningú s'havia alarmat en sentir això..és una frase que denota idees arcaiques, inapropiades per aquest segle, busquem la integració dels nous col·lectius ala societat mentre la caixa tonta diu frases d'aquest tipus i ningú hi diu res? Si analitzeu cadascuna d'aquestes frases, sembla ser que el millor, adient i adequat és que ens 'relacionem' amb éssers de la nostra mateixa 'raça'. També fa unes poques setmanes vaig veure a la TV justament a T5 (també boicotejada) al De buena ley, el meu bon amic Josep Anglada (encara espero que em digui d'on sóc jo si he nascut aquí) amb el seu discurs xenòfob. Vaig pensar: com permeten que algú que subordina a les persones pel seu origen tingui cabuda a la televisió? (Gràcies a déu no és una cadena pública, sino el meu malestar hagués estat molt major).

Senyors, reflexionin i empatitzin, saben per què són els que reben més ajudes en major o menor grau? Primerament perquè saben on les han d'anar a buscar i bàsicament compleixen els requisits econòmics que es demanem per optar a una beca, sigui moro, negre, xinès o un català molt ben parit. Normalment si us fixeu, una persona nascuda aquí té majors possibilitats per ensortir-se'n, més que res perquè sol tenir una família al darrere que li pot atorgar ajuda (no parlo en termes econòmics) 

I en temes de feina, si se n'adonen realment no els treuen la feina, malauradament fan la feina que la gent d'aquí no vol fer, me mare plurilingüe i amb estudis superiors, neteja la merda de la resta de la gent (i com ella altres persones), perquè ni li van voler convalidar i és del què majoritàriament ha trobat feina. A més tingueu en compte que molta part de la gent immigrada està en edat laboral i vé per treballar, no venim a cobrar pensions en un futur, oi que vosaltres us estimeu molt la vostra terra? Ells també se l'estimen però preferiran morir a la seva a gran escala. Els fills i filles d'immigrants no seguirem el camí dels nostres pares, farem el nostre propi camí i complirem els nostres somnis encara que molta gent cregui que la nostra aspiració sigui ser caixera de súper i no estudiar més i més (sé del què parlo malauradament). Hem de conscienciar a tothom fins i tot a nosaltres i treure'ns les etiquetes/eufemismes com nous catalans o fills d'immigrants o immigrants de primera generació. Us equivoqueu,  jo sóc Jainaba Bayo i sóc filla de Catalunya i com jo que el 20% de la població. Per què un percentatge tan petit té tanta mala repercussió?

Un altre tema que em toca la moral és el tema de la llengua, que avui és molt present, majoritàriament us soleu dirigir a la gent així que sembla de fora en castellà. a mi m'ha passat i mira que he insistit contestat en català i m'han parlat com si fos una nena petita. A veure, no parlar una llengua, no significa que ni l'entenguem, ni que siguem subnormals (no ens parleu com si de nens petits tractessim), si us dirigiu en català conec molta gent que farà l'esforç per contestar-vos en català. Això ja no és només cosa nostra, sinó vostra també. Perquè inconscientment si no ens ajudeu (vull remacar ajudar, no dic que ho feu tot vosaltres, els de casa com diu l'anglada, que malauradament el seu discurs ha calat) a integrar-nos en aquesta societat surten els famosos ghettos, que no surten perquè si. No ens odieu a nosaltres, odieu al maltractador, al pederasta, al nazi... nosaltres no volem carregar els mals de la societat que no hem causat, volem contribuir a fer-la millor, si vosaltres no ens deixeu, no us podrem ajudar.

No podem tolerar els comentaris de: els gitanos de les fires, els moros del locutori, els negres buscapinyes... No els podem dir als nostres nens de l'escola que tot som iguals, parlar de tolerància, igualtat, si en la realitat no actuem així, tenim la societat que tenim perquè no mesurem les nostres paraules, perquè pensem que el racisme/feixisme només és de dretes i no, al cantó de les esquerres jo personalment ja he sentit algun comentari de caire xenòfob, com primer els de casa. Primer els de casa no, primer qui ho necessiti de veritat, sense tenir en compte el seu lloc de procedència, no parlàvem de solidaritat? Recordeu que no vivim en una societat que es caracteritzi per la solidaritat, sinó per la caritat. No es tracta de donar diners a qui menys en tingui, no ho critico pas, sinó que si tens una mica de temps, l'aprofitis fent voluntariat en qualsevol àmbit.

 Això no s'arregla únicament firmant manifestos ni recordar-te d'aquest problema a les lletres de les teves cançons. Hi ha gent que ha mort en CIES (Constatat en l'informe sobre l'estat del racisme a Catalunya realitzat per SOS Racisme) i aquests han estat il·legalment internats, només per buscar un món amb noves oportunitats.

Si la gent marxa dels seus països és conseqüència d'un fenomen causat pels 'països rics': en deiem imperialisme, que no ha deixat avançar a aquells països coneguts com a colònies, on  són rics, però les seves matèries primeres estan essent exportades i la riquesa va a parar a mans de pocs, sense oblidar que encara al tercer món tenim un deute impagable amb les potències, això és el què costa la llibertat com a país? Ens ha costat la pobresa. 

I per acabar, el terme racisme, és un terme que si us fixeu en el meu discurs no l'utilitzo, faig servir a grans trets la paraula xenofòbia perquè, no dèiem que les persones no érem races, sino totes persones amb mateixos drets i deures i blablaba...? On ha quedat el bla, bla, bla... Em fa gràcia que grans associacions que lluiten contra això incorporin el terme racisme al seu nom, perquè en primer lloc i des de la meva humil opinió considero que d'una manera o una altre, anivellem a la gent per la seva 'raça', com si de gossos fóssim.

També hem de  ser nosaltres qui ens organitzemper lluitar contra això que cal dir que en aquest tipus d'organismes nosaltres, els 'nouvinguts' (reitero que no ho sóc), participem molt poc en aquestes concentracions. Que se'ns vegi, que no tenim por, que podem amb tot, si hem deixat una vida per començar una de nova en terres catalanes o espanyoles o les que siguin, lluitarem per no ser el cap de turc dels problemes que la societat té.

Tinc moltes és coses a dir, però tinc uns apunts guapos que m'esperen.

Lo que jamás pudo romper el ser humano.

Hoy el tiempo ha venido a barrer todo lo que tu amor letal destrozó sin contemplaciones, todos los que recuerdos que algún día tuvieron algo que ver contigo. Tu esencia me obliga a recordar tu calor durante todas las noches, que me protegía, que me hacía sentir plena, que evitaba que yo cayera en un bucle, pero he caído, porque me hiciste creer que sin ti no podía llegar lejos, que serías la única gran estrella que habitaría en mi frágil corazón… Así es, me sentí como un enero sin día de reyes magos, sin la felicidad de ver los copos de nieve caer lentamente en mi ventana. Con cada segundo que pasa en este eterno reloj me doy cuenta que me substituiste por una que te llena más que yo, que te emborracha de felicidad cómo yo nunca logré, espero que ella no te haga el daño que tú me hiciste a mí. Te deseo, de todo corazón, que no te abandone cómo tú hiciste conmigo. Que te acompañe en tus días más tristes tanto en los días llenos de gloria, porque yo, en mis peores días saco mis mejores sonrisas a pasear. Espero que por la que me cambiaste, tu rubia, llamada cerveza, no te lastime el corazón como tú hiciste conmigo, cuídala y espero que te dé todo el calor que yo no te pude dar. No vuelvas, hoy mi autoestima es el amor de mi vida, y jamás volveré a depender de ti.

Hoy es el gran día. Hoy es el día en que la libertad me oprime y el ambiente está cargado de esperanza, sabiendo que nadie llegará a la cima, acaricia, acaricia, que me llenas de falsas ilusiones, tantos momentos que se quedaron en orgullo insatisfecho, bolsas recicladas, de un solo uso, inútiles como el falso brillo de tus ojos maquillado. Odio reciclar, odio reciclar mis penas vía lágrimas y acaben en mi sangre, todo se queda en casa. No me atrevo a echarlo a la basura, mierda síndrome de diógenes.
Por un mundo al revés.