Com deveu suposar (si em llegeix algú més que jo mateixa) ahir a la
nit un programa de TV3, Sense ficció emetia un reportatge amb el nom
de: Hola Europa! Al principi em va caure simpàtic, un bon inici, una bona
sintonia, fins i tot a me mare que no li preocupa gaire el tema de la
independència li va agradar... però trobo una anomalia i literalment,
agafo paper i boli per apuntar coses que em sorprenen molt i fan que el meu cap
comenci a rutllar i a engegar antenes. Tot s'inicia amb, si encara ho recordeu,
la veueta de la TV, que comença a anunciar cognoms de polítics i
presidents que ha tingut aquest país (Catalunya), però ep! a l'actual a més del
seu cognom també li han dit el nom! Això és un tracte de preferència? Vull
pensar que és perquè 'Mas' era massa curt i quedava millor Artur Mas, i no pas
per donar la sensació que aquest home, que s'està intentant apropiar 'la
voluntat d'un poble' , serà qui ens porti la independència a casa, ni per
recordar-nos que és el nostre president per sort o per desgràcia.
Tots sabem que la política d’un país ve condicionada pel sentiment nacional
i el sentiment social.
Aquest documental tira molt pel sentiment nacional i escombra cap a casa
(és obvi, jo també ho hagués fet), però ningú s’ha plantejat quin tipus d’estat
volem? Alguns, com jo, que el nostre sentiment nacional és nul (cosa que no vol
dir negatiu i alhora podem ser independentistes) trobem a faltar que es parli
del tipus d’estat que volem, a mi personalment em determinaria molt per votar
si vull la independència o no, alguns diran que primer la independència i
després ja parlarem d’estat. Però de què ens val separar-nos d’un país on
impera la corrupció i la estupidesa política, si aquí a casa nostra, també n’hi
ha. El partit que ens governa té la seu embargada, o el cas Pallerols o el cas
Palau o el cas de les ITV... i així molts més. La independència no ha de servir
per tapar els nostres draps bruts, hi ha gent que no es pot pagar les
matrícules a la universitat, que no pot pagar l’hipoteca, hi ha nens en risc d’exclusió
social si no han estat exclosos i d’aquestes moltes més.
Volem un canvi d’estat, però no volem un estat qualsevol, un estat on
imperi la partitocràcia ni l’oligarquia.
Ara mateix la ciutadania, el poble, nosaltres estem essent utilitzats per
aquest joc polític, quants cops
hem sentit? La voluntat del poble català, el parlament ens representa i frases
vàries? Representeu-nos en tots els àmbits si us plau, (http://www.ara.cat/politica/renda_garantida_de_ciutadania-renda_minima-pobresa-ICV-EUiA-CiU-ERC-Anna_Sole-Oriol_Amoros-Laura_Massana-David_Fernandez-CUP-Marisa_Xandri-CUP-PP_0_915508567.html
si veieu aquest link ho entendre)si jo voto un partit que té l’e d’esquerres no
entenc com es pot abstenir en una llei d’aquest caire i alhora presenti una
moció i s’aprovi per garantir els serveis de llum, aigua i gas a famílies en
risc d’exclusió . Però quan la ciutadania presenti la ILP, també us abstindreu o
votareu a favor? No es pot dir que es comparteix el fons d’una cosa i
abstenir-se. A l’igual que aprovar el tancament de certes escoles. És això el
què m’està costant l’independència? És Espanya darrere de totes aquestes
decisions? Si no us molleu, no us podeu queixar que el PSC no es mulli en l’àmbit
nacional. Aquest tema és igual d’important que la independència, que ara mateix
s’està utilitzant com a cortina, no vull saber què hagués passat si s’hagués
abstingut un altre partit.
Recordo que aquest partit el vaig votar fa uns mesos i no me’n penedeixo,
vull creure que és un fet puntual, però ara sí que m’ho rumiaria molt més (i
vaig estar-m’hi molt de temps per veure a qui regalava el meu vot) a qui
votaria. La independència no és la gran solució, la solució és fer un gir a les
polítiques del país. Anem a un ritme
molt lent i se’ns ofereix la independència com l’única solució als nostres
problemes. Vull acabar dient una cosa: ni los buenos son tan buenos, ni los
malos son tan malos.
