Com deveu suposar (si em llegeix algú més que jo mateixa) ahir a la
nit un programa de TV3, Sense ficció emetia un reportatge amb el nom
de: Hola Europa! Al principi em va caure simpàtic, un bon inici, una bona
sintonia, fins i tot a me mare que no li preocupa gaire el tema de la
independència li va agradar... però trobo una anomalia i literalment,
agafo paper i boli per apuntar coses que em sorprenen molt i fan que el meu cap
comenci a rutllar i a engegar antenes. Tot s'inicia amb, si encara ho recordeu,
la veueta de la TV, que comença a anunciar cognoms de polítics i
presidents que ha tingut aquest país (Catalunya), però ep! a l'actual a més del
seu cognom també li han dit el nom! Això és un tracte de preferència? Vull
pensar que és perquè 'Mas' era massa curt i quedava millor Artur Mas, i no pas
per donar la sensació que aquest home, que s'està intentant apropiar 'la
voluntat d'un poble' , serà qui ens porti la independència a casa, ni per
recordar-nos que és el nostre president per sort o per desgràcia.
Tots sabem que la política d’un país ve condicionada pel sentiment nacional
i el sentiment social.
Aquest documental tira molt pel sentiment nacional i escombra cap a casa
(és obvi, jo també ho hagués fet), però ningú s’ha plantejat quin tipus d’estat
volem? Alguns, com jo, que el nostre sentiment nacional és nul (cosa que no vol
dir negatiu i alhora podem ser independentistes) trobem a faltar que es parli
del tipus d’estat que volem, a mi personalment em determinaria molt per votar
si vull la independència o no, alguns diran que primer la independència i
després ja parlarem d’estat. Però de què ens val separar-nos d’un país on
impera la corrupció i la estupidesa política, si aquí a casa nostra, també n’hi
ha. El partit que ens governa té la seu embargada, o el cas Pallerols o el cas
Palau o el cas de les ITV... i així molts més. La independència no ha de servir
per tapar els nostres draps bruts, hi ha gent que no es pot pagar les
matrícules a la universitat, que no pot pagar l’hipoteca, hi ha nens en risc d’exclusió
social si no han estat exclosos i d’aquestes moltes més.
Volem un canvi d’estat, però no volem un estat qualsevol, un estat on
imperi la partitocràcia ni l’oligarquia.
Ara mateix la ciutadania, el poble, nosaltres estem essent utilitzats per
aquest joc polític, quants cops
hem sentit? La voluntat del poble català, el parlament ens representa i frases
vàries? Representeu-nos en tots els àmbits si us plau, (http://www.ara.cat/politica/renda_garantida_de_ciutadania-renda_minima-pobresa-ICV-EUiA-CiU-ERC-Anna_Sole-Oriol_Amoros-Laura_Massana-David_Fernandez-CUP-Marisa_Xandri-CUP-PP_0_915508567.html
si veieu aquest link ho entendre)si jo voto un partit que té l’e d’esquerres no
entenc com es pot abstenir en una llei d’aquest caire i alhora presenti una
moció i s’aprovi per garantir els serveis de llum, aigua i gas a famílies en
risc d’exclusió . Però quan la ciutadania presenti la ILP, també us abstindreu o
votareu a favor? No es pot dir que es comparteix el fons d’una cosa i
abstenir-se. A l’igual que aprovar el tancament de certes escoles. És això el
què m’està costant l’independència? És Espanya darrere de totes aquestes
decisions? Si no us molleu, no us podeu queixar que el PSC no es mulli en l’àmbit
nacional. Aquest tema és igual d’important que la independència, que ara mateix
s’està utilitzant com a cortina, no vull saber què hagués passat si s’hagués
abstingut un altre partit.
Recordo que aquest partit el vaig votar fa uns mesos i no me’n penedeixo,
vull creure que és un fet puntual, però ara sí que m’ho rumiaria molt més (i
vaig estar-m’hi molt de temps per veure a qui regalava el meu vot) a qui
votaria. La independència no és la gran solució, la solució és fer un gir a les
polítiques del país. Anem a un ritme
molt lent i se’ns ofereix la independència com l’única solució als nostres
problemes. Vull acabar dient una cosa: ni los buenos son tan buenos, ni los
malos son tan malos.
Sense defensar en cap moment l'Estat espanyol, que és l'origen de bona part dels mals que patim des de fa tres-cents anys, tens part de raó. Fa un temps vaig publicar una entrada en un sentit similar al teu: http://gorkaazkoyen.blogspot.com.es/2013/04/quines-ganes-tinc-que-siguem-un-pais.html
ResponderEliminarLa independència és irrenunciable per construir un país més just i per preservar la nostra identitat, però és només el primer pas d'un llarg camí que ens ha de menar cap al progrés i la construcció d'una nova nació, en tots els sentits. El problema és que amb CiU no hi haurà mai independència. Independència en el sentit en què jo l'entenc, és a dir, disposar de sobirania plena i real, i no només de fronteres pròpies (gestió de l'energia, nacionalització de la banca, sistema econòmic en interès de la majoria i no de l'oligarquia...). I ERC, per desgràcia, està rebaixant fins a nivells vergonyosos el seu discurs social per satisfer les exigències del senyor Mas. L'única esperança que ens queda és que es convoquin unes noves eleccions plebiscitàries i CiU baixi força, alhora que ERC pugui fer-li el sorpasso i ja no necessiti el seu suport. I, per l'extrema esquerra, és més que necessària la pressió de la CUP-AE. També poden ajudar iniciatives interessants com aquesta: http://www.procesconstituent.cat/
En fi, la batalla serà llarga, però acabarem guanyant. N'estic segur. Salut!
La independència no és la solució, és el mitjà que ens abastirà d'eines per solucionar molts problemes. La independència no ens servirà de res si no és per construir un nou país millor. Tant tu com en Jordi teniu raó dient que amb CiU al govern d'una Catalunya independent les coses no canviaran pas però, en canvi, sí que els necessitem per assolir la independència. De fet, ara per ara, sense ells és del tot impossible i, per tant, són imprescindibles.
ResponderEliminar