Avui sortirem de la tònica, no sé si és per convertir-me en una àtona o directament en un silenci de quatre temps. I també faré aquest post en català, més que res, perquè em vé de gust. Els qui realment em coneixeu, sabeu que observo massa, xerro massa i dic poc i sempre sol semblar que no faig gaire cas de les actualitats socials. També si recordeu fa uns mesos, a l'agost del 2012 vaig penjar al facebook un estat sobre la meva emprenyada rabiossíssima en quant el 'racisme' i el tracte que rebia fins i tot havent nascut aquí (ara ho poso entre cometes, però després us explicaré que en penso d'aquest terme). Doncs des que sóc a Barcelona porto una antena intrínsecament connectada: Si, la mateixa, la xenofòbia/racisme. Però no parlo d'aquell racisme que està en apogeu (fomentat per partits d'extrema dreta que no els donaré publicitat al meu blog), parlo d'aquells comentaris de gent diguem que es cataloga com a 'no-racista', però sempre fan algun comentari d'aquest caire.
Un comentari, no te n'adones, però quan són: dos, tres, sis, vint-i-sis, penses: ep! Aquí passa quelcom i no mola... Últimament també és cert que han crescut els fronts per combatre aquesta 'lacra' de la societat, però s'ha de fer molt més a petita escala.
Últimament als mitjans de comunicació veig que el nostre col·lectiu (no sóc immigrant, però si filla d'ells i vosaltres mateixos m'heu catalogat així sense permetre que em pugui sentir igual o més catalana per vosaltres pel fet de tenir la pell negra, paro que me'n vaig per on no toca) està sent titllat de moltes coses amb el típics tòpics com els de: Venen i s'emporten les beques, la crisi és culpa seva, s'emporten els nostres diners als seus països, però sempre de manera subliminal.
També cal dir que a mi se'm dóna molt bé això de boicotejar els canals de televisió. Recordo que fa uns mesos estava veient com quasi cada nit de diumenge un programa a Cuatro TV que encara no sé si el fan, un programa que es deia Gitanos de palabra o alguna cosa semblant i de sobte sento que la veueta de la televisió diu: 'La unión entre familias gitanas busca mantener la pureza de su raza'. Encara no entenia com ningú s'havia alarmat en sentir això..és una frase que denota idees arcaiques, inapropiades per aquest segle, busquem la integració dels nous col·lectius ala societat mentre la caixa tonta diu frases d'aquest tipus i ningú hi diu res? Si analitzeu cadascuna d'aquestes frases, sembla ser que el millor, adient i adequat és que ens 'relacionem' amb éssers de la nostra mateixa 'raça'. També fa unes poques setmanes vaig veure a la TV justament a T5 (també boicotejada) al De buena ley, el meu bon amic Josep Anglada (encara espero que em digui d'on sóc jo si he nascut aquí) amb el seu discurs xenòfob. Vaig pensar: com permeten que algú que subordina a les persones pel seu origen tingui cabuda a la televisió? (Gràcies a déu no és una cadena pública, sino el meu malestar hagués estat molt major).
Senyors, reflexionin i empatitzin, saben per què són els que reben més ajudes en major o menor grau? Primerament perquè saben on les han d'anar a buscar i bàsicament compleixen els requisits econòmics que es demanem per optar a una beca, sigui moro, negre, xinès o un català molt ben parit. Normalment si us fixeu, una persona nascuda aquí té majors possibilitats per ensortir-se'n, més que res perquè sol tenir una família al darrere que li pot atorgar ajuda (no parlo en termes econòmics)
I en temes de feina, si se n'adonen realment no els treuen la feina, malauradament fan la feina que la gent d'aquí no vol fer, me mare plurilingüe i amb estudis superiors, neteja la merda de la resta de la gent (i com ella altres persones), perquè ni li van voler convalidar i és del què majoritàriament ha trobat feina. A més tingueu en compte que molta part de la gent immigrada està en edat laboral i vé per treballar, no venim a cobrar pensions en un futur, oi que vosaltres us estimeu molt la vostra terra? Ells també se l'estimen però preferiran morir a la seva a gran escala. Els fills i filles d'immigrants no seguirem el camí dels nostres pares, farem el nostre propi camí i complirem els nostres somnis encara que molta gent cregui que la nostra aspiració sigui ser caixera de súper i no estudiar més i més (sé del què parlo malauradament). Hem de conscienciar a tothom fins i tot a nosaltres i treure'ns les etiquetes/eufemismes com nous catalans o fills d'immigrants o immigrants de primera generació. Us equivoqueu, jo sóc Jainaba Bayo i sóc filla de Catalunya i com jo que el 20% de la població. Per què un percentatge tan petit té tanta mala repercussió?
Un altre tema que em toca la moral és el tema de la llengua, que avui és molt present, majoritàriament us soleu dirigir a la gent així que sembla de fora en castellà. a mi m'ha passat i mira que he insistit contestat en català i m'han parlat com si fos una nena petita. A veure, no parlar una llengua, no significa que ni l'entenguem, ni que siguem subnormals (no ens parleu com si de nens petits tractessim), si us dirigiu en català conec molta gent que farà l'esforç per contestar-vos en català. Això ja no és només cosa nostra, sinó vostra també. Perquè inconscientment si no ens ajudeu (vull remacar ajudar, no dic que ho feu tot vosaltres, els de casa com diu l'anglada, que malauradament el seu discurs ha calat) a integrar-nos en aquesta societat surten els famosos ghettos, que no surten perquè si. No ens odieu a nosaltres, odieu al maltractador, al pederasta, al nazi... nosaltres no volem carregar els mals de la societat que no hem causat, volem contribuir a fer-la millor, si vosaltres no ens deixeu, no us podrem ajudar.
No podem tolerar els comentaris de: els gitanos de les fires, els moros del locutori, els negres buscapinyes... No els podem dir als nostres nens de l'escola que tot som iguals, parlar de tolerància, igualtat, si en la realitat no actuem així, tenim la societat que tenim perquè no mesurem les nostres paraules, perquè pensem que el racisme/feixisme només és de dretes i no, al cantó de les esquerres jo personalment ja he sentit algun comentari de caire xenòfob, com primer els de casa. Primer els de casa no, primer qui ho necessiti de veritat, sense tenir en compte el seu lloc de procedència, no parlàvem de solidaritat? Recordeu que no vivim en una societat que es caracteritzi per la solidaritat, sinó per la caritat. No es tracta de donar diners a qui menys en tingui, no ho critico pas, sinó que si tens una mica de temps, l'aprofitis fent voluntariat en qualsevol àmbit.
Això no s'arregla únicament firmant manifestos ni recordar-te d'aquest problema a les lletres de les teves cançons. Hi ha gent que ha mort en CIES (Constatat en l'informe sobre l'estat del racisme a Catalunya realitzat per SOS Racisme) i aquests han estat il·legalment internats, només per buscar un món amb noves oportunitats.
Si la gent marxa dels seus països és conseqüència d'un fenomen causat pels 'països rics': en deiem imperialisme, que no ha deixat avançar a aquells països coneguts com a colònies, on són rics, però les seves matèries primeres estan essent exportades i la riquesa va a parar a mans de pocs, sense oblidar que encara al tercer món tenim un deute impagable amb les potències, això és el què costa la llibertat com a país? Ens ha costat la pobresa.
I per acabar, el terme racisme, és un terme que si us fixeu en el meu discurs no l'utilitzo, faig servir a grans trets la paraula xenofòbia perquè, no dèiem que les persones no érem races, sino totes persones amb mateixos drets i deures i blablaba...? On ha quedat el bla, bla, bla... Em fa gràcia que grans associacions que lluiten contra això incorporin el terme racisme al seu nom, perquè en primer lloc i des de la meva humil opinió considero que d'una manera o una altre, anivellem a la gent per la seva 'raça', com si de gossos fóssim.
També hem de ser nosaltres qui ens organitzemper lluitar contra això que cal dir que en aquest tipus d'organismes nosaltres, els 'nouvinguts' (reitero que no ho sóc), participem molt poc en aquestes concentracions. Que se'ns vegi, que no tenim por, que podem amb tot, si hem deixat una vida per començar una de nova en terres catalanes o espanyoles o les que siguin, lluitarem per no ser el cap de turc dels problemes que la societat té.
Tinc moltes és coses a dir, però tinc uns apunts guapos que m'esperen.
